Martes y Trece (6)

Bon dia a tots avui es un dia molt especial, fa molts anys un dia com avui (msrtes 13) va passar una cosa extraordinaria tot seguit vos contare l'historia de "Maria Mola"


Tot comença un dia que en Miquel tenia festa un dimarts 13, no sabia que fer perque la seva dona i els seus amics treballaben, aixi que va decidir anar a buscar bolets pel port (li agradaba molt i es coneixia el port com si fos casa seva) va agafar el cotxe i es va digirir cap al port, va arribar al restaurant, va aparcar el cotxe i es va dirigir a buscar bolets per alli, va xalar molt va trobar, rovellons, peus de rata, pets de llop, bolets de bestia(6)... un surtit bonic pero hi faltaben pegaloses que era lo que mes li agradaven (aixi en cebeta i no amb tomata jejejeje) va ferse hora de dinar i va dirigirse cap al restaurant va demanar uns callos i va comentar al cambrer que habia fet una bona recolecta pero li faltaben les pegaloses, el cambrer era un geni del bolets i li va comentar que a la mola sen feien molts i molt bons, en Miquel no va dubtar va mirar el relotge, les 16.00, era tard pero si anava rapid podia anar fins la mola i agafar uns cuant bolets, encegat per les pegaloses va agafar el cistell i la navalla i es va dirigir cap alli la seva sorpresa al arribar al lloc que li va dir el cambrer, tot plenet dels bolets preciats sense adonarse es va fer super tard, cuant es va donar conte era mig fosc i va comença a busca el refugi pero al ferse fosc i un poc de boira s'habia perdut :-O, mentre se ubicaba al l'horitzo va visualitzar una petita llum, alli esta el refugi-va pensar- i es dirigir cap alli. Cuant va arribar es va donar conte que no era el refugi era una caseta de fusta molt antiga pero com que feia molt de fred va donar dos cops de puny a la porta, una fina veu va contesta- qui es?, i Miquel va contestar son un boletaire que sa perdut si podia passar la nit, es va obrir la porta i detras d'ella va apareixe una dona molt gran li va contestar-si home sols faltaria aixi ens faras compañia ja que fa molt de temps que el meu marit va morir i el meu fill va desapareixe- a en Miquel li va recorrer un escalofrio per tot el cos pero no tenia cap opcio mes. Van sopar i en Miquel va decidir anar al llit que estaba super mort i volia aixecarse pronte i marxa ja que la seva dona estaria preocupada. Mentre estaba al llit va sentir que per fora de la casa de fusta corria algo, va pensar algun jabali, pero el soroll era massa fort es va aixecar i es va dirigir cap al menjador, alli estaba la velleta, li va preguntar- Escolta que sento com si fora hi hagues algu- la velleta va contesta si es el meu fill :-O que despres de morir el meu marit es va tornar boig i va pel bosc buscant al seu pare, en Miquel no su creia massa i va anar directe al llit i al final es va dormir. En Miquel es va despertar cuant un raig de llum es va colar per la finestra pero es va quedar super sorpres perque estaba al refugi de la mola es va vestir i va marxa directe al restaurant, alli li va contar tot el que va passar al cambre el cambre no su podia creure li estaba parlar de Maria Molas un donar que feia 50 anys que s'habia mort, el cambre li va contar la historia de Maria Molas, es comenta que van tindre un fill pero estaba boig ja que va creixe aislat de la societat i un atac de locura va matar al seu pare i es comenta que cada dimarts 13 passes coses per la mola en Miquel es va pixar menos mal que portaba els Huggis i va decidir que allo no podria contar a ningu mes ja que el pendrien com a boig. Ja ho sabeu si esta nit aneu al port molt en ojo jajajajajajaja