Comentari de Ratrop (anfitrio)

Res sino ho fico javixi se fica a plora, jo no entra mes en este joc perke paso au k xaleseu en los comentaris :-(

Bones, a diferència del que és habitual, avui no és Pere qui es dirigeix cap a vosaltres des de
aquestes línies, sinó Ratrop. Entre altres coses ho notareu per la falta d'errades ortogràfiques i per
una redacció força més coherent. El motiu d'aquesta irregularitat es una competició que Pere va
anunciar al blog ja fa un temps i que va generar força polèmica: l'amfitrió. La competició consistia
en preparar una vetllada per a 5 persones incloent un bon sopar. Al final de la vetllada els comensals
posaran una única nota en la que es valorara el menjar, la presentació, l'originalitat i l'ambient.
Pere va ser el primer en preparar la vetllada a casa seva i la veritat va deixar força que desitjar:
tovallons i estovalles de paper amb dibuixos, copes de cervesa amb publicitat per a veure un vi
blanc que estava calent i un cava mediocre, per no parlar del cocktel amb gust a Tang... El menjar
no va se força millor... crema de marisc precuinada que estava salada i molt dolenta i rap congelat
del Lidl al cava. No feia gust ni a rap ni a cava, només a crema de llet. De postre un pastis congelat.
Les notes van ser les següents:
–
Pepe: 5 va dir que aquesta era la nota mínima que posaria.
–
Miriam: 4
–
Ratrop: 4
–
Isa: 6 sent molt generosa.
–
Nota mitja 4,75 insuficient
A diferencia de la vetllada de Pere, la meva va tenir força més èxit. El menú va ser el següent:
1 Cocktel refrescant amb toc menta: ningú va saber de que estava fet i va tenir força èxit.
2 Llagostins salvatges frescos flamejats al rom: una aposta segura.
3 Arròs de Mar: cito textualment Isa: “l'arròs més gustos que he menjat mai”
4 Sorbet de llimona casolà: un èxit
5 Confit d'ànec amb salsa de mel i soja: els va encantar
6 Sandia deconstruida con corteza cristalizada: un postre lleuger i original
* Tot regat amb cava Gramona Allegro.
La vetllada va transcórrer a la fresca d'un terrat d'una caseta amb encant, il·luminats per la llum de
la lluna i unes torxes. La taula estava decorada amb un tovalló de teixit natural estampat amb molts
colors, copes de plata per mantenir el cava ben fresc, i una mica de menta fresca per decorar la
safata dels pans.
Les puntuacions:
–
Pepe: 9,5 cito textualment: “no poso un 10 perquè és una competició”
–
Miriam: 9
–
Isa: 9,5 cito textualment: “un sopar així no te'l menges ni al millor restaurant”
–
Pere: 9,5
–
Nota mitja: 9,4 excel·lent.
Amb la meva nota de 9,4 en front al 4,75 de Pere, va quedar demostrada la meva aclaparadora
superioritat sobre Pere tan com a cuiner com amfitrió. Ell així ho va reconèixer com un cavaller i
per això he publicat aquest article al seu blog.