Que faria sense musica?

Pos jo me moriria jejejejejejeje sempre esta present i puc dir k tinc una canço per cualsevol moment :-D i avui en estos dies de faena i apunt de marxa (1 semanes i mitja) cap a ses illes jejejeje una canço del bob es lo k nececito (i despres de tans accident aeris)


Una versios del hotel california -Rastafamennnnn-


P.D: Ja queda poquet estiu :-( ja sabeu aprofiteu per anar a la playa surtir, fer alguna llet merengada k daki poc festes dewwwww

1ª KDD Terres de l´Ebre

Bones penjo fotos de la 1 kdd de gazapos a les terres de lebre :-D va esta super be. a ver cuant ne fem una altra Gracies a Isi, Tamar, Oguan...

1.-Vam arrivar primer i la kira no volia sortir jijiijijiiji

2.- Al final va surtir i li va tocar el solet i se va ficar super content jejejejeje k wapot k es, com posa davant la camara jijijiijiji

3.- Acte seguit de surtir va arriba la tamar amb coofe jejejeje un belier de peli jejejejeje k wapo ;-P

4.- Despre ja van arribar los de la ougan odi i la ramoneta (odi es el negre i ramoneta la k te la ralla a la esquena)

5.- Finalment despres de estar un rato jugant per alli es van kedar freixit (es que son jejejejejje)e

P.D: Res que si voleu dintre un animal de compañia los conills son los millors :-D adopten no compreu jejejeje pero penseu es molta resposabilitat donen feina no son peluches

Comentari de Ratrop (anfitrio)

Res sino ho fico javixi se fica a plora, jo no entra mes en este joc perke paso au k xaleseu en los comentaris :-(

Bones, a diferència del que és habitual, avui no és Pere qui es dirigeix cap a vosaltres des de
aquestes línies, sinó Ratrop. Entre altres coses ho notareu per la falta d'errades ortogràfiques i per
una redacció força més coherent. El motiu d'aquesta irregularitat es una competició que Pere va
anunciar al blog ja fa un temps i que va generar força polèmica: l'amfitrió. La competició consistia
en preparar una vetllada per a 5 persones incloent un bon sopar. Al final de la vetllada els comensals
posaran una única nota en la que es valorara el menjar, la presentació, l'originalitat i l'ambient.
Pere va ser el primer en preparar la vetllada a casa seva i la veritat va deixar força que desitjar:
tovallons i estovalles de paper amb dibuixos, copes de cervesa amb publicitat per a veure un vi
blanc que estava calent i un cava mediocre, per no parlar del cocktel amb gust a Tang... El menjar
no va se força millor... crema de marisc precuinada que estava salada i molt dolenta i rap congelat
del Lidl al cava. No feia gust ni a rap ni a cava, només a crema de llet. De postre un pastis congelat.
Les notes van ser les següents:
–
Pepe: 5 va dir que aquesta era la nota mínima que posaria.
–
Miriam: 4
–
Ratrop: 4
–
Isa: 6 sent molt generosa.
–
Nota mitja 4,75 insuficient
A diferencia de la vetllada de Pere, la meva va tenir força més èxit. El menú va ser el següent:
1 Cocktel refrescant amb toc menta: ningú va saber de que estava fet i va tenir força èxit.
2 Llagostins salvatges frescos flamejats al rom: una aposta segura.
3 Arròs de Mar: cito textualment Isa: “l'arròs més gustos que he menjat mai”
4 Sorbet de llimona casolà: un èxit
5 Confit d'ànec amb salsa de mel i soja: els va encantar
6 Sandia deconstruida con corteza cristalizada: un postre lleuger i original
* Tot regat amb cava Gramona Allegro.
La vetllada va transcórrer a la fresca d'un terrat d'una caseta amb encant, il·luminats per la llum de
la lluna i unes torxes. La taula estava decorada amb un tovalló de teixit natural estampat amb molts
colors, copes de plata per mantenir el cava ben fresc, i una mica de menta fresca per decorar la
safata dels pans.
Les puntuacions:
–
Pepe: 9,5 cito textualment: “no poso un 10 perquè és una competició”
–
Miriam: 9
–
Isa: 9,5 cito textualment: “un sopar així no te'l menges ni al millor restaurant”
–
Pere: 9,5
–
Nota mitja: 9,4 excel·lent.
Amb la meva nota de 9,4 en front al 4,75 de Pere, va quedar demostrada la meva aclaparadora
superioritat sobre Pere tan com a cuiner com amfitrió. Ell així ho va reconèixer com un cavaller i
per això he publicat aquest article al seu blog.

El poder de la musica

Bueno este mati escoltant un canço de la fuga, Primavera del 87 m`ha fet reflexiona sobre el gran poder que de la musica per no olvida mai el que va passar a Reinosa al 1987 fico info per la gent k no ho sapigue



En la primavera de 1987 las calles de la localidad cántabra de Reinosa estallaron de indignación y protesta ante una feroz reconversión industrial que amenazaba con el despido de casi 500 trabajadores de la empresa “Forjas y Aceros de Reinosa”. La población reinosana se unió ante una medida que amenazaba la propia supervivencia de una ciudad que dependía por completo de esa factoría. Los violentos incidentes ocasionados por la dura represión que llevó a cabo la Guardia Civil sobre los huelguistas que defendían sus empleos generaron un muerto, decenas de heridos y el principio del fin para la ciudad de Reinosa.

esta es la gean cançó k va dedicar la fuga

i la lletra :=¿ ma ficat la pell de gallina
Artista: La Fuga
Album: Mira
Canción: Primavera del 87

Fue un día gris, alguien cayó,
Trajes con galones ahora vienen a por ti
Vaya vergüenza, maderos aquí
En un pueblo noble que sólo quiere vivir
Todos unidos para defender nuestros trabajos
O no habrá nada que comer
Corazones en vilo, se apaga tu ilusión
Silencio en las calles, Reinosa lloró
¡Corre, defiende tu pan!
Hoy te lo quieren quitar
¡Lucha por tu libertad!
La que tanto te enseñaron amar

Sangre de trabajadores cobrando una venganza
Un cuerpo está en la acera, la muerte la amenaza
Mientras ellos, en sus despachos, borrachos de poder
Se lavan las manos y ensucian la verdad
Hoy tu, once años después,
Son casi las seis, paso lento, vas a trabajar
La nieve casi no te deja ver la fábrica al pasar
Y aprietas los dientes porque sabes la verdad,
Sabes que tu amigo ya no está, ahora quien va a llorar,
Ahora quien va a llorar